Divendres, 28 De Juliol De 2017
Plaça de les Escoles, 1, Seròs - 25183 Telèfon: 973780009 Fax: 973780167
ajuntament@seros.cat

Història

Història de Seròs

El riu Segre en el seu curs inferior travessa del nord-est al sud-oest tot el Pla de Lleida però a partir d’Alcarràs entra en una vall cada cop més estreta fins arribar a trobar-se amb el Cinca davant de la Granja d’Escarp. Aquestos vint quilòmetres de recorregut encaixat entre tossals i serres als dos costats són allò que podem denominar com Baix Segre. Soses i Torres de Segre esdevenen la porta d’aquesta important via de comunicació natural que permet des de l’Ebre pujar al Pirineu. La presència de l’aigua del riu ha fet també especialment fèrtil aquesta terra, regada per sèquies que cada cop la portent més lluny de la llera. Els recursos naturals agropecuaris es complementen amb el potencial miner de Montmeneu, el cim culminant del Segrià amb 494,9 metres. Aquestes favorables condicions d’habitabilitat han fet que des de molt antic l’home ocupés les terres del Baix Segre per a viure-hi. Els seus testimonis es remunten al començament de l’edat del Bronze i poc a poc el nombre d’assentaments ha anat augmentant fins arribar a ser una de les zones de Catalunya més rica en restes arqueològiques. En el terme municipal de Seròs podem destacar les necròpolis dels camps d’urnes de Roques de Sant Formatge i Pedròs i el poblat i església paleocristiana i visigòtica del Bovalar. Al centre de la població destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda l’any 1745 i el Palau dels Montcada, desprès de Medinaceli; actualment molt degradat. A la sortida de la població, a 2 km en direcció a la Granja d’Escarp hi ha la casa trinitària d’Avinganya (s. XIII-XIX), primera casa trinitària de la Península Ibèrica i actual seu del Centre d’Arqueologia de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida La vila pertangué a la corona fins el 1212, a partir d’aquest any fou cedida a Constança d’Aragó, filla del rei Pere I, en casar-se amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, donació confirmada el 1233 pel rei Jaume I, a partir d’aquests moments queda vinculada a la baronia d’Aitona dels Montcada, els quals a partir de 1722 es fusionaran amb els ducs de Medinaceli. Servei d’Arqueologia de l’IEI Podreu trobar més informació del patrimoni històric i natural de Seròs en l'apartat de turisme, per anar-hi feu click aquí: turisme

Mapa Web