Saturday, 21 De October De 2017
Plaça de les Escoles, 1, Seròs - 25183 Phone: 973780009 Fax: 973780167
ajuntament@seros.cat

Tourism

1 · 2 ...   »

MONESTIR TRINITARI DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS D'AVINGANYA

Foto

SITUACIÓ La casa trinitària d’Avinganya es troba a 2 km al sud-oest de la vila de Seròs. CRONOLOGIA Torre agropecuària. Segles XI- XII. Casa i monestir trinitari. Segles XIII-XIX Centre d’Arqueologia. A partir de 1996. INTERVENCIONS Des del desembre de l’any 1986 fins a l’any 2000, la direcció de l’excavació ha estat portada a terme per Joana Xandri, del Servei d’Arqueologia de l’IEI, exceptuant la campanya entre els mesos de gener i abril de l’any 1989, que fou dirigida per Josep Medina, també membre del Servei d’Arqueologia de l’IEI. DESCRIPCIÓ El conjunt monàstic d’Avinganya té dues parts ben diferenciades, tant funcionalment com estilísticament. Per un costat, tenim l’àrea religiosa, formada pel temple i el campanar. La seva cronologia va des dels inicis del convent, al segle XIII, fins a la darrera etapa, segles XVII-XVIII, passant per la part més monumental del segle XV, que és del més pur estil gòtic. Per l’altre, tenim l’àrea residencial de la comunitat religiosa, formada pel claustre i les edificacions que l’envolten per l’est, el sud i l’oest; amb una cronologia dels segles XVII-XVIII, a excepció de la zona oriental del claustre, on hi ha encara en peu un parament gòtic i probablement les restes de la primera torre islàmica. Des de l’inici de la recuperació d’Avinganya i de la investigació arqueològica l’any 1986 fins al moment, s’ha intervingut a l’interior del temple, a l’interior del campanar, a les ales nord i oest del claustre, a la planta semisubterrània i al primer pis de l’edifici residencial del costat oest, a la possible torre islàmica que es troba a l’est del conjunt monacal, a l’edifici del sector meridional de la zona residencial, al sud del recinte claustral i al costat NE del monestir a l’exterior del conjunt monàstic.

L'ESGLÈSIA DE SANTA MARIA

Foto

Fou constituïda entre els anys 1743-1745, amb un estil típicament de l'època, posteriorment i com a conseqüència de la Guerra Civil, es van cremar i destruir a la plaça les imatges, els altars, un valuós òrgan d'estany, el Sant Crist d'Avinganya i la imatge del Sant Àngel.

MONTMENEU

Foto

El tossal de Montmaneu és el sostre del Segrià, amb una altura de 494 m. Les vistes abasten el pla de Lleida, la serra de Picarda, el Segre i les terres de Mequinensa i la franja de ponent separades per l'Ebre. Des de la vila de Seròs surten diversos itineraris per accedir-hi, ja sigui amb BTT, cotxe 4X4 o bé a peu. Aquests itineraris estan indicats en cartells anunciatius dins del municipi, i també durant el recorregut hi ha senyalitzacions.

ROQUES DE SANT FORMATGE

Foto

SITUACIÓ La partida de les Roques de Sant Formatge es troba a 2 km al sud-oest de la vila de Seròs. CRONOLOGIA Necròpoli tumular del bronze final-camps d’urnes. 1000-650 aC. Poblat ibèric. Segles IV-III aC. Trinxeres de la guerra. 1938. INTERVENCIONS El primer jaciment localitzat per Pita Mercé l’any 1943 a la zona de les Roques de Sant Formatge fou el poblat ibèric. L’any 1970, s’hi realitzaren dues campanyes d’excavació dirigides per Emili Junyent, de la Universitat de Barcelona, amb la col•laboració de la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’any 1963, amb motiu de la construcció d’un camí, es va descobrir una necròpoli d’incineració de l’edat del bronze final, la qual fou excavada per Rodrigo Pita Mercé i Lluís Díez-Coronel, de la Secció d’Arqueologia de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Els anys 2001 i 2002, el Consell Comarcal del Segrià ha portat a terme dos plans d’ocupació, dirigits per Montse Gené, per a la neteja i consolidació de les estructures. DESCRIPCIÓ La necròpoli és el jaciment més representatiu del conjunt de les Roques de Sant Formatge i esdevé el primer cementiri d’incineració documentat a les terres sud-occidentals catalanes amb petits túmuls cobrint les urnes que contenien les cendres i l’aixovar del difunt. Dels diferents indrets on s’han localitzat enterraments destaca el denominat camp F, per ser el millor conservat i amb més quantitat de sepultures. En total, n’hi ha unes dues-centes identificades. La majoria són de tipus circular, però n’hi ha cinc que són de forma rectangular i que correspondrien a la tercera i darrera fase d’utilització (750-650 aC). El poblat està situat al punt més elevat de la zona de les Roques de Sant Formatge, és de forma el•liptíca, i amb unes mesures aproximades de 25 m d’ample i 125 m de llarg. S’hi poden veure els basaments d’algunes cases i la cisterna al mig. Hi ha importants obres de fortificació realitzades per l’exèrcit franquista, l’any 1938, que afecten molt el jaciment ibèric.

1 · 2 ...   »

Sitemap